L’estudi de la paràlisi cerebral es remonta a mitjans del segle XIX. William John Little (1843-44), amb les seves descripcions va donar a conèixer la paràlisi cerebral com “la malaltia de Little”. Però, el terme no va aparèixer fins l’any 1888, als escrits de William Osler.

DEFINICIÓ:

En l’actualitat existeix un ampli consens en considerar la Paràlisi Cerebral com un terme “Paraigües” en el que s’engloben a un grup de síndromes amb alteracions motores no progressives, però sovint canviants, secundàries a lesions o alteracions del cervell produïdes amb els primers estadis del seu desenvolupament.

Referent a aquesta definició:

- Alteracions motores no progressives, però variables: existeixen evidencies tant de la desaparició progressiva dels símptomes com del seu empitjorament.
- Alteracions motores secundaries a lesions o alteracions cerebrals: aquest criteri implica l’exclusió de: condicions neurodegeneratives, trastorns neuromusculars, tumors cerebrals, trastorns metabòlics i alteracions genètiques.
- Afectació als primers estadis del desenvolupament cerebral: no existeix un consens clar per acotar l’edat. Alguns autors plantegen l’exclusió de l’afectació cerebral posterior als dos anys d’edat. Però, l’edat de cinc anys també ha sigut considerada per confirmar el diagnòstic.
- La necessitat de realitzar aquestes i altres apreciacions sobre la definició de la PC ens permet englobar sota el terme “paraigües” l’existent hetereogenitat. La heteriogenitat queda reflexada amb el tipus y gravetat de les alteracions motores, l’etiologia, l’afectació cerebral i el rendiment cognitiu.

No són progressives. Es produeixen en la maduració cerebral, és a dir en la vida intrauterina, en el moment de néixer o en els primers anys de vida.

ARTÍCULOS RELACIONADOS

• Introducción a la parálisis cerebral. (Parte I)

OTROS TEMAS

Encuesta